diumenge, 1 de desembre del 2013

NO AL CASTOR!

Avui fa exactament dos mesos que el nostre territori va començar a tremolar per culpa de la plataforma de gas CASTOR.

Davant d'esta situació que encara no s'ha acabat, CAL CONTINUAR LLUITANT, DEMANANT LA PARALITZACIÓ I EL DESMANTELLAMENT TOTAL DEL PROJECTE, i fer que els culpables paguen les conseqüències que ells van provocar.

Seguim cridant: NO AL CASTOR!
 


NO AL CASTOR! from Arran El Sénia on Vimeo.

dijous, 21 de novembre del 2013

Cinefòrum: Ladybird, Ladybird

Us invitem el pròxim divendres 29 de novembre al passi de la pel·lícula Ladybird, Ladybird, del cineasta britànic Ken Loach.

Ladybird, Ladybird està inspirada en fets reals, i narra la història d'una dona de classe treballadora que lluita per tornar a formar una família després de viure una relació violenta. L'ambient que descriu és el de l'Anglaterra contemporània en crisi, amb problemàtiques que podem trobar avui en dia als Països Catalans com ara l'atur, la xenofòbia...

La maternitat, l'estereotip de la bona i la mala mare, el rol dels serveis socials, la llei i la justícia... són temes que es plantegen al film i dels quals parlarem al debat posterior.

Serà a les 20h al Casal Panxampla de Tortosa. c/ Gil de Frederich 6
A continuació hi haurà col·loqui i sopar popular.

No hi falteu!


[25 de novembre] Dia internacional de la NO violència contra les dones i les xiquetes.

Un any més trobem que és necessari eixir als carrers el 25 de novembre. És necessari perquè la violència de gènere continua estant present en el nostre dia a dia i en cadascun dels àmbits de les nostres vides.


25njuvenil2 còpiaLa violència masclista és la cara més cruel d’un sistema d’opressió del qual totes en som les víctimes. 15 dones han estat assassinades per les seves parelles als Països Catalans en el que portem d’any. El cas recent de la Carla, una noia de Tàrrega de només 14 anys, posa de manifest que la xacra de la violència masclista contra les dones és a dia d’avui una realitat alarmant també entre les joves. La violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió, el patriarcat, que de manera més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència. Aquesta violència és present de forma permanent i es fa evident en la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa i els rols imposats o les repetides restriccions sobre el dret a decidir de les dones sobre els seus propis cossos.
Som també víctimes de la violència institucional. La violència de gènere no és sols dones apallissades per les seues parelles, tal i com ens volen fer creure. Ho és també la violència  que les institucions  exerceixen sobre la meitat de la població: les dones. Aquesta es tradueix en moltes formes: El silenci i l’immobilisme, que pretén fer-nos creure que les agressions contra les dones responen a conjuntures aïllades, és violència. Perpetuar un sistema on el domini social, econòmic i legal dels homes sobre les dones esdevé llei i norma és violència. És violència, per descomptat, la contrareforma de la llei de l’avortament, les limitacions als drets reproductius de lesbianes i mares solteres. És violència el permanent control sobre la sexualitat de joves i adolescents. I ho és també el nou criteri que estableix que per ser considerada víctima de violència masclista has d’haver estat ingressada com a mínim 24 hores a un hospital. Violència és limitar l’accés als medicaments anticonceptius suprimint-ne les subvencions per part del Sistema Nacional de Salut.
Per unes relacions sexuals i afectives lliures. Volem viure en llibertat total, és a dir, volem poder triar quan, com, amb qui i perquè volem mantenir relacions amb algú. Volem poder ser homosexuals, bisexuals, heterosexuals i ser-ho sense haver de viure sotmeses a l’estigma, els estereotips i el menyspreu. Volem deslliurar-nos de la coerció, el control, la gelosia i les limitacions en les nostres relacions personals. Volem trencar amb el mite de l’amor romàntic i que les dones en subjectes passius subjectes a la voluntat de les nostres parelles i que sovint condueix a agressions psíquiques, físiques o sexuals. Volem acabar també amb la cosificació dels nostres cossos, amb els tocaments i tantes altres vexacions massa sovint tolerades, assumides i silenciades. Volem poder mantenir unes relacions lliures i per això és necessari tindre una educació sexual I afectiva dins i fora dels nostres centres educatius. Rebutgem, així, la política ultraconservadora i nefasta del Govern Espanyol en aquest sentit, qui ha decidit eliminar els plans d’educació sexual i afectiva als plans d’ensenyament de les escoles.
Trenquem el silenci i combatem totes les violències del patriarcat. Les joves ho tenim clar: a l’arrel de totes les violències que sofrim trobem el patriarcat i el capitalisme com a culpables. Hi trobem un sistema sexista que se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i reproductiu no remunerat, que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a dobles i triples jornades laborals. Per això cal que les joves combatem, sense més dilacions, totes les cares violentes d’aquest sistema. Cal que  trenquem amb el silenci, ens empoderem, teixim xarxes i trobem en la lluita feminista una eina de combat per superar-lo i construir una societat veritablement lliure. Lliure de totes les violències del patriarcat. Lliure de la violència de les institucions. Una societat en què que garanteixi l’accés efectiu a una educació sexual i afectiva real, lluny de la heteronormativitat imposada, de rols, cànons, coercions, tabús i autolimitacions. Fem visible la nostra lluita el 25 de novembre i tot l’any. Als Països Catalans i arreu.
Les joves trenquem el silenci!
Contra totes les violències del patriarcat,
AUTODEFENSA FEMINISTA!

Èxit de la presentació del documental "Llavors de llibertat, Cala i la generació oblidada"


Des de l'Assemblea d'Arran al Baix Ebre volem donar les gràcies a la setantena de persones que el passat divendres 25 d'octubre vau compartir amb nosaltres la presentació del documental de David Andreu i Josep Sabaté a Roquetes. Gràcies també als companys del Casal Panxampla i de Roquetes per la Independència, així com a la Biblioteca de Roquetes per cedir l'espai. Va ser tot un èxit!

Cadascú de nosaltres som les llavors de la llibertat d'aquells patriotes que van arriscar la vida per la independència, el socialisme i els Països Catalans.

A la gent que no va poder assistir, teniu al blog http://homenatgecala.wordpress.com/ les pròximes presentacions.

Foto: Una setantena de persones a la Biblioteca de Roquetes per recordar el Cala i la generació oblidada

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Presentació del documental "LLAVORS DE LLIBERTAT"

Us invitem a la presentació del documental "Llavors de llibertat" de Josep Sabaté i David Andreu que serà el divendres 25 d'octubre a les 20h a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes.


LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada
Un recorregut per l’independentisme seguint la vida de Josep de Calassanç Serra i Puig ‘Cala’


Llavors de llibertat fa un recorregut per la història de l’independentisme català, arrencant a l’agitada Barcelona dels setanta i passant per la fundació del PSAN, la propaganda clandestina, les darreres execucions del franquisme i, més tard, la creació del Comitè català contra la Constitució Espanyola o la fundació de Terra Lliure. El documental acaba a la Catalunya Nord, on es refugia el Cala a partir de l’any 79 i esdevé un puntal d’iniciatives com l’escola i la ràdio Arrels, el Casal de Perpinyà o Aire Nou de Bao.

Al documental s’entrevisten persones com Blanca Serra, Eva Serra, Dolors Serra, Carme Travesset, Josep Vidal, Pere-Iu Baron, Marcel Casellas, Aleix Renyé, August Gil Matamala, Pere Manzanares i Hervé Pi.

Un documental de David Andreu i Josep Sabaté

Banda sonora de Marcel Casellas

Comissió Homenatge Cala////Casal de Perpinyà, Arrels, Aire Nou de Bao, Catalunya Nord per la Independència (ANC), la Llibreria, CAL, Alerta Solidària, Llibertat.cat i CDMMMMés info: http://homenatgecala.wordpress.com





Tràiler del documental



dimecres, 16 d’octubre del 2013

Botifarra a la hispanitat!

El passat divendres 11 d'octubre ens vam reunir sota el lema "12 d'octubre res a celebrar. Fes-li botifarra a la Hispanitat". L'acte va consistir en un concert del cantautor tarragoní Josep Romeu i una baldanada popular. A la mitja part del concert es va llegir el manifest (que reproduïm a sota) i es va recordar que l'ajuntament ha fet pagar a l'organització per ocupar un espai públic i es va denunciar el doble raser i caciquisme del consistori que fa complir les normatives amb criteris d'amiguisme i afinitat política, fent una demostració clara de què entén per democràcia. Finalment, es va aprofitar per fer un toc d'atenció al fet que encara en ple s.XXI  a Tortosa hi ha el monument franquista més gran dels Països Catalans, i encara queda molta nomenclatura franquista, com ara la plaça d'Espanya (popularment plaça de l'Ajuntament) nom que es va adoptar després de la reconstrucció del barri de pescadors que va ser destruït precisament per l'aviació feixista durant la guerra civil. Aprofitant l'ocasió, es va decidir rebatejar simbòlicament plaça dels Països Catalans.







Manifest del 12 d'octubre de l'Esquerra Independentista del Baix Ebre (CUP-Tortosa, SEPC-Tortosa i Arran Baix Ebre) 

12 D’OCTUBRE RES A CELEBRAR
Demà, 12 d’octubre, la gent d’aquest país, dels Països Catalans, no tenim res a celebrar. Com tampoc no ho té la gent que viu a Sud Amèrica, i tampoc no hauria de celebrar res la gent treballadora de l’Estat espanyol, a qui li diuen que España és una gran nació, però que viuen cada dia la precarietat laboral o l’atur, les retallades socials, els desnonaments, la violència de gènere...
La Hispanidad és la festa de les tres mentides: la mentida del descobriment i de la trobada de dos móns, la mentida de la madre patria i la mentida de la gran nació espanyola.
Primera mentida, aquella que ens presenta el descobriment d’Amèrica com un encontre entre dos móns. El descobriment de Cristòfol Colon va suposar el major desastre demogràfic de la història de la humanitat. Quin estat civilitzat pot celebrar i recordar un dia així? En 130 anys el 95% de la població autòctona del continent americà va morir (a Mèxic al 1518 vivien 25 milions de persones, al 1623 només 700.000, només va sobreviure un 3%). I no podem oblidar el paper de l’església, en nom del cristianisme van assassinar milions de persones perquè eren infidels. Desmond Tutu, pacifista sud africà, va dir “quan els colonitzadors arribaren aquí, ells tenien la religió i la seua bíblia i nosaltres les terres. I ens van dir, tanqueu els ulls i reseu. Quan els vam obrir, ells tenien les terres i nosaltres només la bíblia”.
Segona mentida, l’amor mutu entre la  madre patria i Sud Amèrica. Com ens recorda el gran escriptor Eduardo Galeano: Sud Amèrica i no Amèrica Llatina!. Al sud del continent, se’ls van imposar les llengües castellana i portuguesa i des de fa 500 anys, qui no parla alguna llengua llatina és tractat com a ciutadà de segona. Amor de madre, sí, però per les riqueses del continent americà.  Durant els primers 150 anys es van robar 17.000 tones de plata i 200 tones d’or. Milers i milers d’indígenes van ser obligats a treballar a les mines en règim de semiesclavitud i es van dur milions d’esclaus de l’Àfrica negra. Amor que avui continua amb les multinacionals espanyoles intentant quedar-se l’aigua, la telefonia, els bancs, el gas, el petroli, les terres... Per això, avui, a Sud Amèrica no recorden com a herois Cristòfol Colon,  Vasco de Gama o Hernan Cortés i sí són herois Emiliano Zapata, José Martí o el Che Guevara.
Tercera mentida, la Hispanidad és la gran festa d’una gran nació/estat. Gran nació/estat? Quasi 6 milions d’aturades, més de 12 milions de pobres (que al 2025 seran 20 milions), 2,2 milions de xiquets i xiquetes vivint en la pobresa, més de 500.000 desnonaments... On són els motius per sentir-se orgullós de ser espanyol? Per què la gent treballadora de l’estat espanyol s’ha de sentir orgullosa d’un estat que ha decidit pagar primer el deute als bancs que la salut i l’educació de la gent?
Per això, el 12 d’octubre NO HI HA RES A CELEBRAR!! Perquè és la data del començament d’un genocidi, del començament del major robatori de la història i del començament del major procés d’esclavització de la història de la humanitat.
Ni Catalunya ni els Països Catalans som part d’eixa que diuen gran España, i avui agafem l’exemple del poder popular de Veneçuela, de Bolívia, de Cuba, d’Equador... que es van enfrontar al colonialisme espanyol i a les seues multinacionals per donar al poble el que és del poble. Avui, 12 d’octubre, diem que no volem saber res d’España i la seua oligarquia castellana, però que si realment volem ser lliures, que si realment volem un futur digne per a la gent jove, per a la pagesia, per a la nostra salut o educació, si realment volem un futur digne ens haurem d’alliberar d’Espanya,  però també dels interessos del gran capital que avui mana a Espanya, però també a Berlín i també a València, a Mallorca o a Barcelona. I si l’oligarquia espanyola amb Iberdrola, el Banc Santander, el BBVA, Endesa... ens ofega, La Caixa,  Abertis o el grup Godó també ens fan la vida impossible. Independència d’Espanya sí, però també independència econòmica de Brussel·les i de Berlín. Independència per canviar-ho tot.  

CUP-Tortosa, SEPC-Tortosa i Arran Baix Ebre, 12 d'octubre de 2013

dijous, 10 d’octubre del 2013

12 d'octubre, res a celebrar!

Des de l'assemblea d'Arran del Baix Ebre us invitem a l'acte de demà divendres 11 d'octubre a la Plaça de l'Ajuntament de Tortosa.

A partir de les 21,30h. hi haurà una baldanada popular i concert del cantautor tarragoní Josep Romeu.

L'acte porta com a lema "Fes-li la botifarra a la Hispanitat!"

Ho organitzem juntament amb la CUP Tortosa i el SEPC Tortosa.

No hi falteu!


dijous, 3 d’octubre del 2013

Comunicat del Grup de suport contra la repressió a les Terres de l'Ebre després del juí als dos activistes detinguts dissabte

"Els Mossos d'Esquadra van actuar desproporcionadament amb violència gratuïta"

El Col·lectiu de suport contra la repressió a les Terres de l'Ebre ha denunciat la manca de llibertat d'expressió que de manera reiterada es viu a Tortosa així com la brutalitat innecessària amb què van actuar els mossos dissabte passat. El Col·lectiu de suport ha volgut remarcar tres aspectes fonamentals després de tot el succeït durant les darreres 48 hores:

1. A Tortosa es viu una contínua limitació de la llibertat d'expressió: un grup de persones volia exercir el seu dret de llibertat d'expressió, manifestant el seu rebuig a la presència de símbols franquistes a la ciutat de Tortosa i el rebuig a les polítiques socials del govern Mas, unes polítiques que són les més antisocials de la història de la democràcia. I a més, es pregunten “com pot ser que un govern que vol donar lliçons de democràcia a Europa i a Madrid, reclamant el dret a decidir no deixe manifestar-se lliurement al poble”. “Com pot donar lliçons de democràcia un govern que quan apareix un conseller el blinda i impedeix qualsevol acció de denúncia i crítica? És aquest el grau de democràcia que ens vol oferir CiU en el nou estat català?” Els portaveus del grup de suport han destacat que no troben molta diferència entre l'actuació de la Guardia Civil, quan al juny del 1966 van detindre “preventivament”algunes persones antifranquistes poc abans que Franco inaugurés el monument feixista del riu, i l'actuació dels mossos d'esquadra aquest dissabte, quan davant la possibilitat que un conseller fos escridassat van espentar diverses persones i van detindre amb excessiva violència dues persones.

2. L'actuació dels mossos d'esquadra: una de les portaveus ha destacat que dissabte "ens volíem manifestar contra la política de retallades del govern Mas, un govern que diu no tenir diners per a serveis socials però sí que té per fer un desplegament desproporcionat de mossos d'esquadra”. Sempre que ve un càrrec del govern hi ha una mobilització de mossos d'esquadra innecessària, “voldríem saber quin va ser el cost d'aquest desplegament injustificable”. I “volem denunciar l'actitud poc professional dels mossos d'esquadra que van provocar el problema en lloc de resoldre'l, una polícia al servei del poble hauria de previndre els problemes i no generar-los.” A més l'actuació va fer un ús violent, desproporcionat i innecessari de la força. Per un poble que vol la llibertat, aquests exemples innecessaris d'abús d'autoritat no són precisament una bona carta de presentació.

3. Explicar els fets: algunes persones van entrar dins i fora no es va deixar entrar algunes persones amb l'excusa que no tenien invitació (tot i que molta gent va entrar sense tindre'n). Quan aquestes persones, a la porta del museu, van exigir la presència d'un representant polític que expliqués el motiu d'aquesta discriminació, els mossos van començar a espentar la gent fent-la fora de la porta i de la vorera. Les persones van començar a exigir un tracte respectuós i continuaven reclamant la presència d'algun polític que donés la cara. Fou en aquest moment on els mossos van detindre a Dennís utilitzant la força de manera desproporcionada, i el mes greu, gratuïtament perquè no hi havia cap perill, cap consigna de violentar la situació i el nombre de mossos era tres o quatre vegades més gran que el de la gent que reclamava. Detingut Dennís, la gent va reclamar tant per la detenció de Dennís com per la desmesura en l'ús del a força, i fou en aquest moment quan van detindre a Vicenç, de 63 anys d'edat, *tot això de molt males maneres i amb un ús abusiu i innecessari de la força*. En cap moment els assistents van voler entrar per la força al recinte, ni tampoc van oposar resistència a les espentes dels mossos d'esquadra, simplement volíem exercir el nostre dret a manifestar lliurement la nostra opinió.

Des del Col·lectiu contra la repressió de les Terres de l'Ebre seguirem lluitant per construir un món millor i seguirem denunciant la impunitat i prepotència amb la que actuen els mossos d'esquadra a Tortosa i a les Terres de l'Ebre. I aquesta impunitat té uns responsables polítics que ens demostren quin són els valors democràtics del partit que governa Catalunya. I precisament dissabte quan s'inaugurava una exposició sobre els bombardejos feixistes a Tortosa, “l'actuació de la policia es pot definir com a feixista, com l'actuació de la policia d'un règim feixista, amb abús, brutalitat i desproporció”.



LA VOSTRA LLUITA, LA NOSTRA DIGNITAT!


Des de les assemblees d'Arran de les Terres de l'Ebre i del Sénia ens solidaritzem amb la vaga indefinida dels docents de les Illes. Per això convoquem diumenge 6 d'octubre al pont del tren de Tortosa a les 12:00 hores per fer un vermut solidari per contribuir a la caixa de resistència. 

Així mateix animem a tothom a donar suport a través de compte 2056-0009-74-4102003418 de Caixa Colonya (a nom de l'Obra Cultural Balear).

La vostra vaga, la nostra dignitat! Endavant amb la lluita dels docents per la llengua i l'educació de qualitat.





COMUNICAT D'ARRAN EL SÉNIA

Des de l’organització juvenil d’ARRAN el Sénia, volem manifestar el nostre malestar i donar suport a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, a causa del que està succeint a la nostra costa.

En els darrers dies s’han registrat més de 300 moviments sísmics a la costa entre Alcanar i Vinaròs, lloc on es troba situat el magatzem submarí de gas Castor. Aquestes anomalies es donen a causa de les injeccions de “gas matalàs” al subsòl del Castor.

Ara, gràcies al treball constant de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, s’han paralitzat estes injeccions fins que l’Institut Geogràfic Nacional presente un informe a l’empresa Escal-UGS, qui afirma que la plataforma està situada a una zona d’important activitat sísmica, i s’excusa així dels moviments sísmics, segons ells “naturals”.

No podem permetre que destruixen el medi ambient, cosa que ja han fet, però ni molt menys podem acceptar que es pose en perill la vida de les persones que residim a les Terres del Sénia. L’oposició del poble a la que es va afrontar este projecte en els seus inicis no va fer que tant les empreses multimilionàries i capitalistes com l’estat que ens oprimeix, el paralitzessen. Davant d’esta actitud passiva, el poble que estimem la nostra terra hem de plantar cara, sortir al carrer i defensar el que és nostre.

NI UN PAM DE TERRA. NI UNA GOTA D’AIGUA!





dimarts, 10 de setembre del 2013

Crònica de la taula redona "L'independentisme als Països Catalans"

El passat divendres 6 de setembre va tenir lloc al Centre Cívic de Ferreries una taula redona organitzada per l'assemblea d'Arran del Baix Ebre. Hi van participar tres ponents vinguts de diferents territoris dels Països Catalans.
El debat va girar al voltant del procés d'independència impulsat al Principat i plantejava les qüestions de la integració dels diferents territoris de nació catalana, la incidència del procés en estos i el paper de l'esquerra en tot el procés.
Francesc Miralles, activista econòmic i municipalista de Xàbia, a la Marina Alta, va afirmar que el PP està utilitzant l'últim recurs que té que és l'anticatalanisme davant el buit de govern i la situació econòmica desastrosa, i que al País Valencià, fora del mite que es té des del Principat, hi ha una base de població que ve de l'obrerisme que encara que vote al PP o a partits espanyols no és de dretes, i que si veu en l'independentisme una eina útil per a solucionar els seus problemes pot passar-s'hi.
Davant el debat de la unitat de l'independentisme, Miralles es va preguntar per a què havia de servir una suposada unitat i va afirmar que aquesta s'ha de forjar des de baix, i ha de servir per cobrir les demandes socials desateses i per proposar una alternativa real a la situació imperant. També va fer una reflexió sobre el paper de l'esquerra, afirmant que moltes vegades convé més escoltar que parlar per tal que no ens allunyem d'allò que preocupa realment a la gent.
Per altra banda, Marcel Pich, militant de l'esquerra independentista, músic i poeta va explicar que a Mallorca hi ha el govern més feixista i anticatalà dels últims anys, i que ni durant algun període de la dictadura les institucions illenques ho eren tant. Va afirmar, però, que també ara hi ha el moviment popular de resposta a la situació més gran dels últims anys, i va destacar la lluita dels docents de les Illes, posant els exemples dels tres directors de Menorca expedientats per no aplicar el decret del trilingüisme i la vaga indefinida dels docents.
També va destacar que el procés desencadenat al Principat ha fet augmentar substancialment l'independentisme a les Illes, fent posicionar alguns partits dins el sobiranisme, i que aquesta ideologia s'ha deixat de percebre com quelcom marginal sinó com una eina per millorar la vida dels mallorquins. Amb tot, va afirmar que aquest procés s'hauria de pensar més en clau Països Catalans, en referència a la votació ajustada dins l'ANC en que no es va incloure la sectorial de Mallorca dins de l'organisme, i també que aquest procés hauria de servir per canviar el sistema actual.
Finalment, Paulí Fontoba, regidor de Calaceit, va explicar que no s'ha d'entendre la Franja com un territori unitari, sinó com un seguit de comarques que formen part del Principat de Catalunya. Una de les estratègies que els diferents governs aragonesos han fet servir és la de canviar el mapa comarcal desdibuixant estes realitats. A la pràctica, però, hi ha uns lligams econòmics i culturals que pesen molt. El Matarranya, per exemple, es troba molt més a prop de Barcelona que de Terol, i és una comarca amb forts vincles amb la Terra Alta, ja que s'hi fa el mateix tipus d'oli i de vi. En aquest sentit, Fontoba va apostar per propostes que ja s'estan portant a terme com ara la de coordinar les fires de l'oli de Calaceit i la Fatarella o apostar des del Matarranya per integrar-se a la declaració de Reserva de la Biosfera feta per la UNESCO a les Terres de l'Ebre. Per altra banda, va estar convençut que una possible independència del Principat ajudaria a fer avançar la consciència nacional dels franjolins, i també faria replantejar posicionaments d'alguns polítics locals, tot i que també podria intensificar la repressió, sobretot a nivell institucional, la qual cosa ja s'ha copsat amb iniciatives com la derogació de la llei de llengües de l'Aragó i la invenció del LAPAO i LAPAPYP.
Un fet en el que tots els ponents coincidien és en que un procés d'independència al Principat faria replantejar el model de l'estat espanyol, i seria un trencament irreversible que faria augmentar l'anhel de llibertat a tots els pobles de la península. Pel que fa als Països Catalans, si bé podria fer augmentar la repressió dels estats espanyol i francès, també podria ser una esperança per als diferents territoris i segurament faria replantejar alguns posicionaments.
Des d'Arran Baix Ebre creiem necessaris estosdebats per no perdre de vista el nostre horitzó polític i conèixer i escoltar diferents visions del procés des de diferents territoris. La independència passa per no fer una segona transició, sinó esdevenir un trencament democràtic amb els estats espanyol i francès. També ha de suposar l'alliberament social, nacional i de gènere de tota la nació i ha de ser una eina útil per solucionar les desigualtats socials i els problemes que aquestes generen en el dia a dia de les persones i este és el motiu pel qual hem de lluitar.





dijous, 5 de setembre del 2013

Taula redona: La situació de l'independentisme als Països Catalans

Des de l'assemblea d'Arran del Baix Ebre hem preparat un acte que comptarà amb tres ponents vinguts de Mallorca, la Franja i el País Valencià que explicaran l'incidència del procés independentista als seus territoris, i la seua visió de cap on ha d'anar l'independentisme d'esquerres transformador per avançar en l'integració dels diferents territoris que formen la nació catalana.

Serà el divendres 6 de setembre a les 19,30h al Centre Cívic de Ferreries (Tortosa)

Intervindran:

Marcel Pich, militant de l'Esquerra Independentista de Mallorca
Paulí Fontoba, polític de Calaceit (Matarranya)
Francesc Miralles, exmilitant de Maulets de Xàbia (Marina Alta)



dimecres, 12 de juny del 2013

dimarts, 4 de juny del 2013

La lluita antipatriarcal contra l'homofòbia i la transfòbia


Divendres 7 de juny us invitem a la xarrada que farem a les 19,30 h al Casal Popular Panxampla de Tortosa.

"La lluita antipatriarcal contra l'homofòbia i la transfòbia" a càrrec de Marc Garriga, membre del Brot Bord. 
A continuació hi haurà sopar popular.

Us hi esperem!

Amb la lluita antipatriarcal, ni un pas enrere!

Més informació: brotbord.blogspot.com




dilluns, 13 de maig del 2013

El jovent d’Arran Terra Alta apostem per un futur a la comarca allunyat del sistema capitalista

Crònica de la Jornada de desenvolupament, futur i alternatives per a la Terra Alta

El passat dissabte 11 de maig més d’una trentena de persones ompliren la Sala Polivalent del Pinell de Brai d’il·lusió i ganes de construir un futur millor per a la seua comarca. Convocats per Arran Terra Alta i amb la col·laboració de l’Ajuntament del Pinell, l’acte tenia com a objectiu fer una radiografia de l’estat socioeconòmic de la Terra Alta per poder saber i entendre d’on ve, en quina situació està i quines alternatives de futur hi ha.

La jornada estava distribuïda en tres ponències i la projecció d’un documental. La primera ponència la va encetar un membre d’Arran Terra Alta, fent la presentació de l’acte i exposant els objectius d’aquest: la necessitat que tenim de fer “una reflexió serena, aturar-se a pensar on estem, on volem anar i d’on venim” i convidant a utilitzar el “dret a decidir, amb un significat més ampli més enllà del nacional, també decidir sobre quin sistema econòmic i quin tipus de desenvolupament territorial volem”. A continuació, el periodista Xavier Garcia realitzà una introducció històrica, econòmica i filosòfica a la qüestió, exposant les arrels de l’actual crisi econòmica com també la situació de les Terres de l’Ebre. Seguidament, l’actual alcalde del Pinell de Brai Lluís Melich va exposar breument alguns punts d’un estudi de la comarca realitzat per Derruta, del qual ell en va ser coautor. La seua intervenció ajudà a comprendre les mancances de la comarca i també totes les seues potencialitats i les formes per poder explotar-les. També explicà l’aposta que s’havia fet des del consistori del Pinell, amb la proposta de “El Pinell de Brai més viu que mai”, una proposta en què treballen conjuntament tots els agents turístics del municipi.

A les dotze del migdia va començar la segona ponència dedicada a la defensa del territori. La primera intervenció anà a càrrec de Manolo Sanmartín, antic activista de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta (PDTA) i copropietari del Celler Bàrbara Forés. Sanmartín repassà l’origen de la lluita contra la mala gestió efectuada en la instal·lació de centrals eòliques a la comarca. Amb la intenció de donar una visió integral de la situació, va analitzar els diferents errors que des del punt de vista de la PDTA s’han comés, ja sigui des del punt de vista mediambiental, de la gestió econòmica, política i municipal per part dels diferents agents que van intervenir a l’hora de la implantació eòlica.

Després va ser el torn de Josep Sabaté, activista per la defensa del territori i ex-membre de l’organització Maulets, el qual va repassar cronològicament les lluites a les Terres de l’Ebre durant els últims tretze anys i les diferents causes que han fet de la defensa del territori un actiu clau per entendre la situació a casa nostra. Sabaté va voler emfatitzar sobre el que s’ha avançat durant estos últims deu anys i afirmà que “hem de deixar de fuetejar-nos; a les Terres de l’Ebre s’ha anat produint una resposta col·lectiva gens menyspreable i molts cops numèricament superior a la d’altres zones on a priori es té la sensació que existeix més mobilització social”.

Va cloure la ponència Júlia Urgell, membre de Jóvens de les Terres de l’Ebre, la qual va explicar la funció que té aquesta organització: un punt de trobada entre diferents joves del territori que es troben estudiant o treballant a Barcelona. Júlia va repassar les diferents etapes que ha viscut l’organització i va remarcar el canvi de discurs dels últims anys, anant més enllà de la defensa del territori i vinculant la lluita contra el sistema capitalista, apostant per un model social més just per a les persones i sostenible per al territori. També destacà l’èxit de la Bicicletada per les Terres de l’Ebre, que aquest any ja ha celebrat la tercera edició.

Ja a la tarda es va projectar el documental Interior de Paisatge, amb un posterior debat entre els assistents. Donada la composició variada del públic – empresaris, joves, regidors etc- el debat va servir per posar sobre la taula la necessitat que té la Terra Alta de plantar-se en bloc contra uns projectes que hipotequen el futur de la comarca. La idea més repetida durant el debat fou la de “posar el Priorat com a exemple de lluita, ja que és una comarca en la qual tots els agents econòmics van decidir quin model de comarca volien i quin no”.

Sent conscients de l’estat de la comarca començà la última ponència dedicada a les alternatives reals, la qual aplegà una cinquantena de persones. En primer lloc intervingué Jaume Castellà, membre de la Cooperativa d’energia verda Som Energia, la qual basa la seua actuació amb els principis de la transparència i el control democràtic, la participació financera de tots els socis, l’educació i la informació per promoure una nova cultura energètica i l’enfocament de treball per al benefici de la comunitat local. Castellà va voler destacar que “cal treballar molt en els projectes però l’economia social ja és avui en dia una alternativa gens menyspreable”. Va destacar també, l’augment de volum de feina que han tingut els darrers temps, fet que els ha portat a competir colze a colze amb les grans empreses. 


Va seguir la ponència Josep Manel Busqueta – membre del Seminari d’economia crítica Taifa-. L’economista va fer un repàs conceptual a les diferents alternatives que existeixen al capitalisme present. “No es tracta de dotar-nos d’un capitalisme de rostre humà, si no de fer possible un sistema completament alternatiu (...) les alternatives que proposem són possibles i realistes, el que cal és una forta voluntat per part de la població per portar-les a terme, i aconseguir el suficient poder polític i capacitat econòmica per fer-les realitat”.
El va seguir Joel Jové, regidor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a Alfès, el qual va repassar les propostes que el seu grup municipal proposava com a programa electoral. El jove polític va voler transmetre al públic la idea que una gestió municipal basada en la radicalitat democràtica, la participació ciutadana, l’austeritat –entesa com a no llençar els diners- i honesta és més necessària que mai.

Va cloure la ponència en Guillem Fernàndez de Coop57 que és una cooperativa de serveis que destina els recursos propis a donar préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris.

La jornada va acabar en un debat on majoritàriament es va coincidir en la necessitat de fer conèixer públicament les reflexions i conclusions d’aquests tipus d’actes i passar a l’acció un cop més, per defensar l’economia i la societat de la Terra Alta vers les empreses especuladores i els polítics amb poca visió estratègica de la situació.
Des d’Arran Terra Alta estem molt satisfetes del conjunt de la jornada i estem disposades a seguir treballant colze a colze amb tots els col·lectius que treballen per un futur digne a la nostra comarca i apostant pels models allunyats del sistema capitalista que ens condueix a la misèria absoluta.

Només lluitant tenim futur!
Arran Terra Alta