Una quarantena de persones es reuneixen a Vilalba dels Arcs per fer memòria de la ràtzia repressiva del 92 que van patir els independentistes catalans

El passat dissabte 27 d’octubre, Arran Terra Alta va organitzar un acte per donar a conèixer i, o fer memòria de la repressió viscuda per molts independentistes catalans durant els “Jocs de la vergonya” del 1992 a Barcelona.

Durant la vesprada, l’assemblea d’Arran va presentar l’organització al poble de Vilalba i a continuació, les quaranta persones aplegades a la Sala d’actes van tenir l’oportunitat de veure el documental. Varem poder comptar  amb la presència de tres dels encausats: Ramon Piqué, Xavier Tolosana i Pep Musté; i també amb el portaveu d’Alerta Solidària, Marí Majoral.

Havent vist el documental, varem començar una xerrada – debat en que sentirem les vivències i sensacions dels encausats vint any després, i també la veu del portaveu d’Alerta Solidària.  Majoral, va recordar que “tot i que aquella escalada repressiva queda lluny en el temps, hi han senyals preocupants – sobretot en la darrera vaga general- que indiquen clarament l’augment d’una escalada repressiva sense precedents cap als moviments socials i d’esquerres del nostre país”. “No oblidem que en la darrera vaga general van haver-hi 140 detinguts, dels quals 40 eren militants de l’Esquerra Independentista”.

En segon lloc comptarem amb la intervenció de Ramon Piqué, antic membre dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalns (CSPC) i actual Membre de l’Associació de Memòria Contra la Tortura. Piqué va destacar que la repressió contra el moviment ha existit des de sempre, posant com a exemple les detencions per portar una pancarta amb el lema “Independència” a la manifestació contra la LOAPA del 1982. Va cloure la seua intervenció recordant que “La repressió te com a objectiu doblegar a les persones”.

Pep Musté, fundador de l’MDT a Osona i del Casal Independentista de Vic i actual militant de la CUP, va recordar, que a banda del seu patiment físic o psicològic que podia ser més o menys, les víctimes indirectes de tota la operació, els familiars i amics més propers als encausats que d’una manera indirecta també varen patir els fets.

Finalment, Xavier Tolosana – militant de la CUP a Tarragona- que fou  l’únic encausat de la província de Tarragona, i  va ser va ser processat i empresonat  durant un any i mig a Guadalajara. Tolosana va coincidir amb Pep Musté en remarcar la gran solidaritat generada des de molts  àmbits diferents. “A Tarragona les mostres de solidaritat van ser molt importants. En tot moment va  participar-hi molta gent provinents de sectors que anaven mes enllà de l’esquerra combativa”. Finalment, i un xic emocionat, en Xavier va explicar que per ell, parlar sobre el tema li resulta una teràpia. “Mai acabes de superar  alguna cosa així, la sensació que algú pot fer-te tot el que ens van fer nomes aplicant la llei antiterrorista és molt dura”. Va recordar que a l’última xerrada  celebrada a Tarragona sobre la Operació Garzón, on va anar-hi com a  ponent, no va poder parlar per l’emoció continguda que sentia al recordar els fets i que sentia la necessitat de venir a Vilalba dels Arcs a fer el que no va poder fer a Tarragona.

Com a conclusió, Martí Majoral va afegir que tot i la repressió i les nombroses vicissituds que ha patit l’Esquerra Independentista, la majoria dels encausats del 1992 segueixen en peu de lluita. Pep Musté, Ramon Piqué i Xavier Tolosana, en son un bon exemple que encoratgen a tots els que també lluitem per l’alliberament nacional i social del nostre poble.

Des d’Arran Terra Alta valorem de forma molt positiva l’acte, tant per l’assistència com pel nivell i valor històric i polític de les intervencions. A aquells independentistes els devem que ara, 20 anys després, la lluita per la qual van ser detinguts, torturats i empresonats continuï més viva que mai a través d'un projecte sòlid, modern i majoritari entre amplis sectors del país i amb una expansió notable, també, de les seves propostes polítiques, com és la construcció de la unitat popular i la lluita per la independència i el socialisme. Sense ells, les noves generacions de militància independentista estarien orfes de referents i aquest país no hagués fet els passos que està fent per assolir la seva plena llibertat.

Data: Dissabte 27 d’Octubre de 2012

Hora: 19.00

Lloc: Sala d’actes de Vilalba dels Arcs

L'assemblea d'Arran Terra Alta us convida a Vilalba dels Arcs per tal de veure el documental "Operació Garzón, contra l'independentisme català". Enguany, s'han celebrat els 20 anys dels Jocs Olímpics en què l'independentisme va patir una ràtzia repressiva. Vint anys després, Llibertat.cat dóna a la llum este documental que ens permetrà copsar la desmesurada i surrealista persecució què hi va haver en plena "democràcia" a persones independentistes. Des d'Arran denunciem aquests fets, i condemnem tot tipus d'o pressió i falta de llibertat d'expressió, que en dies com avui encara és vigent.COMPTAREM AMB LA PRESÈNCIA DE PEP MUSTÉ I MARTÍ MAJORAL. Vos hi esperem! Esdeveniment al Facebook Sinopsi del documental: Aquest documental posa llum sobre un fet que s'ha intentat silenciar, dissimular i, fins i tot, ocultar. Parlem de l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva que va patir l'independentisme català l'any 1992 amb l'excusa de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquest 2012, Llibertat.cat, amb el suport d'Alerta Solidària i de l'Associació Memòria contra la Tortura, ha decidit posar en marxa aquest documental, finançat íntegrament a través del micromecenatge, que repassa la cronologia dels fets del que va significar aquella macrooperació política-judicial amb relats personals i de familiars que narren el drama de no saber res dels detinguts durant cinc dies, a l’empara de la Llei Antiterrorista; l’entrada, pistola en mà, de la policia a mitjans de comunicació, i la censura que van patir diversos periodistes. Un treball que recorda també l'allau de mostres de suport que es van rebre per part d'amplis sectors de la població i el rebuig a l'operació, així com les contínues irregularitats judicials que van existir al llarg de tot el procés i la bufetada de la sentència d'Estrasburg contra el Regne d'Espanya. Tot plegat, una constatació que aquella operació repressiva no va aconseguir doblegar els principis polítics de la majoria dels independentistes detinguts, malgrat el terror i les mesures especials emprades contra l'Esquerra Independentista. A aquells independentistes els devem que ara, 20 anys després, la lluita per la qual van ser detinguts, torturats i empresonats continuï més viva que mai a través d'un projecte sòlid, modern i majoritari entre amplis sectors del país i amb una expansió notable, també, de les seves propostes polítiques, com és la construcció de la unitat popular i la lluita per la independència i el socialisme. Sense ells les noves generacions de militància independentista estarien orfes de referents i aquest país no hagués fet els passos que està fent per assolir la seva plena llibertat.

Comunicat dels fets de la nit de l'11 d'octubre

Des de l'assemblea d'Arran del Baix Ebre es volia aprofitar la vespra del 12 d'octubre, dia de la hispanitat, per penjar diferents pancartes amb lemes com: “12 d'octubre res a celebrar,” i assenyalar els partits espanyolistes que utilitzen aquest dia per a fer exaltació de la suposada unitat d'Espanya. Una festa excloent que va directament en contra del poble català i en contra dels interessos de la nostra nació: els Països Catalans, i que reivindica el genocidi que van patir els pobles indígenes d'Amèrica.

Quan cinc militants circulaven amb cotxe pels carrers de Tortosa, van ser abordats per una patrulla dels Mossos d'Esquadra, que els va fer parar i estacionar el vehicle. Un cop aturats se'ls va demanar la identificació a tots els ocupants i van escorcollar el cotxe.

El tracte de menyspreu de la policia, va anar en augment quan es va demanar el número de telèfon mòbil a una militant, dada que no és obligatori donar ja que al DNI consten les dades necessàries.

La resposta no va ser la que ells esperaven, a partir d'aquí la seva actitud va ser encara més agressiva, espentejant i donant cops a dos militants.

Un d’aquests va ser agafat i estirat fins un racó on se'l va obligar a seure de forma violenta i va rebre amenaces. L'altra militant va ser separada de forma més moderada, però també havent rebut amenaces d'acabar a l'hospital si no col·laborava.

Al militant separat del grup se’l va citar verbalment a judici per a la setmana vinent, acusat de resistència a l'autoritat, quan realment va ser agredit per les forces de seguretat.

Segons la versió policial el motiu de voler identificar i escorcollar el cotxe va ser per una maniobra evasiva, tal com consta a l’acta d’incautació de material, però això no és cert, ja que la conductora va estacionar el vehicle quan va ser demanat pels agents.

Creiem del tot desmesurada l'acció policial que va arribar a mobilitzar uns 6 cotxes d'agents dels Mossos d'Esquadra, tant de paisà com amb uniforme, i Policia Local.

Aquest és un cas més emmarcat dins d’una onada repressiva que fa temps que patim a les Terres de l’Ebre i als Països Catalans, i no ens sorprèn l'abordatge del Mossos d'Esquadra el dia abans de la hispanitat ja que és una festa de caire espanyolista.

12 d’octubre, res a celebrar!
Contra la repressió més acció!

Arran Terres de l'Ebre
www.maulets.org/ebre
ebre@maulets.org

Alerta Solidària
www.alertasolidaria.org
alertasolidaria@alertasolidaria.org

Joves de moviments socials alemanys visiten les Terres de l’Ebre.

Després de conèixer diversos projectes de la ciutat de Barcelona, com ara el Casal La Respota del Fort Pienc o diferents projectes del  barri de Sants, i fer-hi una ruta històrica sobre l’anarquisme, van baixar cap a l’Ebre. L’estada va servir per intercanviar opinions, experiències i formes de treball de la lluita anticapitalista.

 El grup, estava format majoritàriament per membres de Soziale Bildung, col·lectiu de caire social centrat en la recuperació de la memòria històrica antifeixista, amb seu a la ciutat alemanya de Rostock, amb qui membres de Maulets i del Casal Popular Panxampla va mantenir un intercanvi l’agost de l'any passat.
Dijous 4, van visitar escenaris de la Batalla de l’Ebre. Allà van poder comprovar in situ la magnitud real de la guerra a casa nostra i en particular de l’espectacular ofensiva engegada pel bàndol antifeixista al juliol del 38.

A la nit es van traslladar a Deltebre, on van ser rebuts pel Centre Social Autogestionat “Lo Maset”. La trobada va resultar profitosa i va proporcionar un interessant intercanvi de punts de vista i d’experiències en el camp dels centres autogestionats, que com el Maset, intenten esdevenir un punt de trobada per a joves i per a diferents moviments socials i polítics.

Divendres 5 van anar al Delta de l’Ebre on Brian Cutts, membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, va parlar sobre el moviment social articulat al voltant de la defensa del riu, i com aquesta lluita va proporcionar un lligam per a la gent del territori, i un estímul per canviar dinàmiques polítiques Més tard el grup es va traslladar al Casal Popular Panxampla de Tortosa on van ser rebuts per membres que van explicar-los l'activitat del Casal. A la tarda es va fer una ruta per Tortosa, durant la qual va sorprendre el monument franquista al mig del riu. L'explicació de la campanya per la seva retirada, va servir per debatre sobre els processos de desnazificació a Alemanya i la transició a l’Estat Espanyol.  

Finalment, el darrer dia el grup es va traslladar a la Fatarella, on l’escriptor Josep Gironès va fer una exposició dels Fets de la Fatarella, ocorreguts al gener del 1937, emmarcats en els primers enfrontaments dins la rereguarda republicana. Pensem que el coneixement d’aquells episodis resulta important per als moviments alternatius i exemplifica els enfrontaments i contradiccions que sempre ha tingut l’esquerra, i com no s'han de solucionar.

Des d'Arran Terres de l'Ebre pensem que la realitat cada cop més polièdrica que ens toca viure reforça la importància que té la comunicació entre les  persones que militem i ens organitzem per canviar el nostre entorn. Per tant, considerem molt profitosos aquest tipus d'intercanvis, ja que proporcionen diferents punts de vista, que poden ajudar a reforçar la nostra activitat política i incidir més en la societat.