dimecres, 29 de desembre del 2010
Un centenar de persones en defensa de la llengua a Tortosa
L'estocada al model d'immersió lingüística de Catalunya que suposen les tres sentències del Tribunal Suprem, tot instant la Generalitat a considerar el castellà llengua vehicular de l'ensenyament junt amb el català, han desfermat ràpides mobilitzacions de la societat civil. A Tortosa, la concentració va tenir lloc ahir a la plaça de l'Ajuntament, convocada pel Casal Popular Panxampla. L'encarregat de llegir el manifest va ser l'estudiós de la llengua Joan Beltran, autor de diverses obres sobre el català de l'Ebre i del Maestrat, l'activista i filòloga Carme Abril, va ser l'encarregada de conduir l'acte. Abril, va instar a la desobediència del professorat, també va emplaçar els ajuntaments del territori a fer mocions contràries i a declarar-se moralment exclosos de la Consitució Espanyola, com ja han fet més d'un centenar de municipis.
Un centenar de persones amb senyeres i estelades es van aplegar al voltant d'una pancarta en què es llegia el lema Contra les imposicions espanyolistes: defensem el català a les aules i al carrer. A més d'activistes del casal Panxampla, d'Òmnium Cultural i de Maulets, hi havia professors i directors d'escoles; escriptors com Emigdi Subirats i Jesús Tibau; el coordinador d'UP a l'Ebre, Joan Montesó; l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el candidat d'ERC a l'alcaldia tortosina, Josep Felip Monclús, i el portaveu d'ICV a Tortosa, Jaume Forcadell.
També hi va haver una concentració a Alcanar i, el proper 29 de desembre se'n farà una a Deltebre. Des del Casal Popular Panxampla s'està coordinant la recollida d'adhesions i diverses entitats cíviques i culturals, clàustres escolars o partits polítics hi estan donant suport.
Un centenar de persones amb senyeres i estelades es van aplegar al voltant d'una pancarta en què es llegia el lema Contra les imposicions espanyolistes: defensem el català a les aules i al carrer. A més d'activistes del casal Panxampla, d'Òmnium Cultural i de Maulets, hi havia professors i directors d'escoles; escriptors com Emigdi Subirats i Jesús Tibau; el coordinador d'UP a l'Ebre, Joan Montesó; l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el candidat d'ERC a l'alcaldia tortosina, Josep Felip Monclús, i el portaveu d'ICV a Tortosa, Jaume Forcadell.
També hi va haver una concentració a Alcanar i, el proper 29 de desembre se'n farà una a Deltebre. Des del Casal Popular Panxampla s'està coordinant la recollida d'adhesions i diverses entitats cíviques i culturals, clàustres escolars o partits polítics hi estan donant suport.
Joan Beltran i Carme Abril
Diversos càrrecs polítics van participar a la concentració
dimarts, 28 de desembre del 2010
Denúncia a la presa de pèl de les polítiques anticrisi
Avui 28 de desembre, dia dels innocents, membres de l'organització independentista Maulets han realitzat accions de denúncia al carrer per exemplificar la presa de pèl que suposa que qui ha provocat la crisi no siga qui l'està pagant. Les persones treballadores -amb retallades socials, tancaments d'empreses o l'allargament de l'edat de jubilació- pateixen les conseqüències d'una crisi financera provocada per l'especulació dels grans poders econòmics amb la complicitat de la classe política.
Al matí, diversos joves han invitat a les persones que transitaven per la plaça del Mercat d'Amposta a participar de l'acte i compartir les diferents percepcions i malestars derivats del context actual. A la tarda, l'acte s'ha repetit a la plaça de l'Àngel de Tortosa. Nombroses persones han volgut participar enganxant frases a la llufa com: “mentre donen a la banca 500.000 M € volen retirar les ajudes de 450€ per a persones aturades” o “que la crisi la paguen els rics”.
La finalitat de l'acte ha estat escenificar la gran innocentada que representa que, totes les mesures destinades a combatre la crisi vagen dirigides a protegir els grans capitals econòmics d'una minoria enlloc de protegir el benestar social de la major part de la població. Amb això s'anima a la reflexió i mobilització.
Que no ens prenguen el pèl!
dijous, 16 de desembre del 2010
prou retallades socials, recuperem els nostres drets! 18 de desembre: sortim al carrer!
llegir manifest i convocatòria
Convoquen: USTEC, CATAC, Casal Popular Panxampla, Maulets, PCPC, COS i Unió de Pagesos
+info: www.crisiebre.wordpress.com
dilluns, 29 de novembre del 2010
Més de desembre amb cinefòrums
Es projectarà la pel·lícula a diversos pobles de les terres de l'Ebre i després hi haurà debat obert.
Tortosa:
Dissabte 4 de desembre a les 20h.
Al Casal Popular Panxampla
(C/Gil de Frederich,6)
Deltebre:
Divendres 17 de desembre a les 20h.
A la sala d'actes de la Biblioteca Delta de l'Ebre
(Plaça 20 de maig, 2)
Amposta:
Dissabte 18 de desembre a les 20h.
Al casal municipal d'Amposta
(Cta/ Simpàtica,6)
Breu anàlisi i valoració de les eleccions 2010 al Parlament de Catalunya
Un cop fet públic el resultat definitiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010 des de Maulets, el jovent independentista revolucionari fem una sèrie de consideracions al respecte.
Cal observar, abans que res, la importància de l'abstenció en el joc electoral. Un 40% de la ciutadania amb dret a vot no es sent identificada amb el circ de la política professional, i és un problema que no apareix als mitjans de comunicació ni a les declaracions oficials dels partits. El vot en blanc també ha assolit xifres inèdites a Catalunya, confirmant la sensació que l'actual espectacle electoral no compta amb el vist-i-plau d'un sector creixent de catalans, entre els quals destaquen els joves, les problemàtiques dels quals -com per exemple la precarietat laboral- han brillat per la seva absència durant la campanya.
A part d'això cal recordar les restriccions del sistema electoral per als catalans nouvinguts, que participen de la nostra societat i hi contribueixen econòmicament malgrat no comptar amb la nacionalitat espanyola. Excloent bona part de la població catalana del joc polític, singularment d'entre les persones més desfavorides i precàries, es perpetua un mercat de vots injust que no té en compte la població més necessitada que justament sosté a les seues esquenes l'economia; i es dona ales a les posicions xenòfobes de PxC i el PP, tristament protagonistes d'esta campanya.
D'altra banda, i si ens centrem en el ball de bastons dels partits majoritaris, el panorama ens mostra un canvi de cicle polític. El projecte dels 8 anys de tripartit “catalanista i d'esquerres” s'ha esgotat, en una campanya en la qual cap dels partits que l'han format ha estat capaç de defensar-lo. Un projecte que si bé començà amb bones intencions d'avançar en matèria nacional i social(demòcrata) ha definit uns anys que no poden definir-se més que com a decepció i covardia. En matèria de gestió del territori (Túnel de Bracons, MAT, minitransvasament, Quart Cinturó), una política social clarament insuficient, una política nacional descafeïnada, la creació d'un marc educatiu segons directrius neoliberals i dretanes (LEC, aplicació de l'EEES), i una resposta repressiva en forma de porres i Mossos d'Esquadra als moviments socials, única oposició que ha plantejat alternatives els darrers anys. Tot això sense entrar en el trist sainet de l'Estatut i la submissió a Madrid, un procés trist i poc ambiciós, fins i tot per als minsos objectius que ells mateixos s'havien fixat.
Un tripartit ja tocat i enfonsat per la seua pròpia incompetència i descoordinació ha tocat fons amb la gestió de la “crisi”. Lligat de peus i mans, sense competències ni finançament ha perdut la poca credibilitat que li quedava entre l'electorat. La victòria de CiU, per tant, no es deu a mèrits propis, sinó al fet de rebre el vot de càstig del tripartit. Convergència i Unió no ha hagut de fer absolutament res durant aquests 8 anys: ni renovar cares, ni projecte, ni discurs. Ni tan sols casos com l'escàndol de Millet i el Palau de la Música els passaren factura. CiU ha fet cas del proverbi àrab i s'ha assegut a la porta de casa esperant veure passar els cadàvers polítics de Montilla, Carod i Saura mentre prometia la lluna en un cove. El xeic Mas recupera el control de l'abeurador de l'oasi català i ho celebra al Majestic, al costat dels amics del PP. Mariano Rajoy ja deu haver-lo trucat per felicitar-lo. El govern de CiU, independentment dels pactes que pugui anunciar, no ens portarà grans sorpreses. Neoliberalisme, missa diària, negocis i comissions, festes d'alt standing, farlopa i viatges en AVE cap a Madrid per fer reverències al President del Govern a canvi d'un plat de llenties.
El panorama polític dels propers quatre anys no resulta gaire esperançador. Catalunya no és una excepció a la dinàmica europea, i en la ressaca de la més gran crisi des dels anys 20 entrega les claus de casa a la “gent d'ordre” de tota la vida. En aquest context, l'independentisme d'arrel liberal i suposada “transversalitat” de Laporta i Lòpez-Tena té ben poc a rascar, i es limitarà a compartir grup parlamentari amb el lerrouxisme de Ciudadanos. La manca d'un discurs ferm en matèria social els invalida per construir una alternativa creïble al projecte autonomista de Convergència, del qual com a màxim poden aspirar a ser un recanvi i suport parlamentari puntual.
En pocs mesos ens ve al damunt el segon round: les eleccions municipals a tot el nostre país sota administració espanyola, al Govern Balear i a la Generalitat Valenciana, acabaran de dibuixar el mapa institucional per als propers 4 anys. No en podem esperar gaires sorpreses, de tot això: ERO's, més precarietat, rescats bancaris i contrareformes socials estaran a l'ordre del dia; tot i això confiem en la capacitat de la nostra societat civil per generar contrapoder, com ja fan en les Consultes per la Independència, a les lluites pel territori o per l'idioma al llarg i ample del país o amb el municipalisme que creix cada dia que passa a les nostres viles i ciutats.
Contra el pessimisme i la desafecció, i més enllà de lemes i eslògans, des de Maulets confiem en la manera de fer les coses que millor coneixem i que apliquem des de fa tants anys, el treball constant, amb les persones, i la construcció d'alternatives transformadores i il·lusionants des de la base i sense dreceres. La nostra millor carta de presentació, més enllà d'eleccions cada 4 anys: el nostre treball diari. Seguim lluitant.
Avui, com ahir: la lluita és l'únic camí!
Per la independència i la revolució: organitza't i lluita!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, 28 de novembre del 2010
Cal observar, abans que res, la importància de l'abstenció en el joc electoral. Un 40% de la ciutadania amb dret a vot no es sent identificada amb el circ de la política professional, i és un problema que no apareix als mitjans de comunicació ni a les declaracions oficials dels partits. El vot en blanc també ha assolit xifres inèdites a Catalunya, confirmant la sensació que l'actual espectacle electoral no compta amb el vist-i-plau d'un sector creixent de catalans, entre els quals destaquen els joves, les problemàtiques dels quals -com per exemple la precarietat laboral- han brillat per la seva absència durant la campanya.
A part d'això cal recordar les restriccions del sistema electoral per als catalans nouvinguts, que participen de la nostra societat i hi contribueixen econòmicament malgrat no comptar amb la nacionalitat espanyola. Excloent bona part de la població catalana del joc polític, singularment d'entre les persones més desfavorides i precàries, es perpetua un mercat de vots injust que no té en compte la població més necessitada que justament sosté a les seues esquenes l'economia; i es dona ales a les posicions xenòfobes de PxC i el PP, tristament protagonistes d'esta campanya.
D'altra banda, i si ens centrem en el ball de bastons dels partits majoritaris, el panorama ens mostra un canvi de cicle polític. El projecte dels 8 anys de tripartit “catalanista i d'esquerres” s'ha esgotat, en una campanya en la qual cap dels partits que l'han format ha estat capaç de defensar-lo. Un projecte que si bé començà amb bones intencions d'avançar en matèria nacional i social(demòcrata) ha definit uns anys que no poden definir-se més que com a decepció i covardia. En matèria de gestió del territori (Túnel de Bracons, MAT, minitransvasament, Quart Cinturó), una política social clarament insuficient, una política nacional descafeïnada, la creació d'un marc educatiu segons directrius neoliberals i dretanes (LEC, aplicació de l'EEES), i una resposta repressiva en forma de porres i Mossos d'Esquadra als moviments socials, única oposició que ha plantejat alternatives els darrers anys. Tot això sense entrar en el trist sainet de l'Estatut i la submissió a Madrid, un procés trist i poc ambiciós, fins i tot per als minsos objectius que ells mateixos s'havien fixat.
Un tripartit ja tocat i enfonsat per la seua pròpia incompetència i descoordinació ha tocat fons amb la gestió de la “crisi”. Lligat de peus i mans, sense competències ni finançament ha perdut la poca credibilitat que li quedava entre l'electorat. La victòria de CiU, per tant, no es deu a mèrits propis, sinó al fet de rebre el vot de càstig del tripartit. Convergència i Unió no ha hagut de fer absolutament res durant aquests 8 anys: ni renovar cares, ni projecte, ni discurs. Ni tan sols casos com l'escàndol de Millet i el Palau de la Música els passaren factura. CiU ha fet cas del proverbi àrab i s'ha assegut a la porta de casa esperant veure passar els cadàvers polítics de Montilla, Carod i Saura mentre prometia la lluna en un cove. El xeic Mas recupera el control de l'abeurador de l'oasi català i ho celebra al Majestic, al costat dels amics del PP. Mariano Rajoy ja deu haver-lo trucat per felicitar-lo. El govern de CiU, independentment dels pactes que pugui anunciar, no ens portarà grans sorpreses. Neoliberalisme, missa diària, negocis i comissions, festes d'alt standing, farlopa i viatges en AVE cap a Madrid per fer reverències al President del Govern a canvi d'un plat de llenties.
El panorama polític dels propers quatre anys no resulta gaire esperançador. Catalunya no és una excepció a la dinàmica europea, i en la ressaca de la més gran crisi des dels anys 20 entrega les claus de casa a la “gent d'ordre” de tota la vida. En aquest context, l'independentisme d'arrel liberal i suposada “transversalitat” de Laporta i Lòpez-Tena té ben poc a rascar, i es limitarà a compartir grup parlamentari amb el lerrouxisme de Ciudadanos. La manca d'un discurs ferm en matèria social els invalida per construir una alternativa creïble al projecte autonomista de Convergència, del qual com a màxim poden aspirar a ser un recanvi i suport parlamentari puntual.
En pocs mesos ens ve al damunt el segon round: les eleccions municipals a tot el nostre país sota administració espanyola, al Govern Balear i a la Generalitat Valenciana, acabaran de dibuixar el mapa institucional per als propers 4 anys. No en podem esperar gaires sorpreses, de tot això: ERO's, més precarietat, rescats bancaris i contrareformes socials estaran a l'ordre del dia; tot i això confiem en la capacitat de la nostra societat civil per generar contrapoder, com ja fan en les Consultes per la Independència, a les lluites pel territori o per l'idioma al llarg i ample del país o amb el municipalisme que creix cada dia que passa a les nostres viles i ciutats.
Contra el pessimisme i la desafecció, i més enllà de lemes i eslògans, des de Maulets confiem en la manera de fer les coses que millor coneixem i que apliquem des de fa tants anys, el treball constant, amb les persones, i la construcció d'alternatives transformadores i il·lusionants des de la base i sense dreceres. La nostra millor carta de presentació, més enllà d'eleccions cada 4 anys: el nostre treball diari. Seguim lluitant.
Avui, com ahir: la lluita és l'únic camí!
Per la independència i la revolució: organitza't i lluita!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, 28 de novembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
Veus contra les violències de gènere a Tortosa
Una quarantena de persones assistiren al acte que organitzaren l'assembla de Maulets de les Terres de l'Ebre el passat dissabte 20 de novembre, en motiu del 25N, dia internacional contra la violència de gènere, a la plaça de l'Àngel de Tortosa.
L'acte, convocat sota el títol de Veus contra les violències de gènere, consistí en mostrar al públic que hi ha molts tipus de violències de gènere, sorgides d'un model social, vigent avui en dia en la nostra societat que és el patriarcat.
Així, anaren sortint a l'escenari diferents persones que explicaven com els afectava el patriarcat: una noia jove precària, una lesbiana, un noi jove, una activista pel dret a l'avortament... així com diversos testimonis de com l'educació sovint també transmet valors sexistes o com la violència física encara és un fet malauradament massa extès. A mesura que anaven sortint van muntar un trenca closques amb la paraula PATRIARCAT, i que finalment es va enderrocar després d'una reflexió: Alliberem la nostra ment i el nostre cos: enderroquem el patriarcat!
L'acte serví de presentació de la campanya No tot són hòsties, paraules i actituds també fan mal: Prou violències de gènere promoguda per Maulets de les Terres de l'Ebre amb la intenció de treballar, conscienciar i donar a conèixer que el patriarcat actualment encara ens afecta dia a dia i en diverses situacions, sense ser-ne conscients i tenint-ho interioritzat sense saber-ho.
És per això que durant aquest curs s'aniran fent diverses activitats per diversos pobles de les Terres de l'Ebre, començant el mes de desembre. Sota el lema No tot són hòsties, paraules i actituds també fan mal: l'homofòbia també és violència de gènere, i amb l'objectiu de generar una reflexió a les persones assistents i un posterior debat, es projectaran les pel·licules ''Mujer contra mujer'' i ''Boys don't cry'', el 4 i el 18 a les 20.00 al Casal Popular panxampla (Tortosa), el 4 i el 18 al Casal d'Amposta i el 17 a la biblioteca de Deltebre.
+info: http://www.nototsonhosties.cat/
Maulets de les Terres de l'Ebre
Terres de l'Ebre, novembre del 2010
dimarts, 16 de novembre del 2010
No tot són hòsties, paraules i actituds també fan mal
dia contra la violència masclista.
25 de novembre, dia contra la violència masclista
El proper dissabte 20 de novembre a les 19:30h, a la Plaça de l’Àngel de Tortosa, l’Assemblea de Maulets de les Terres de l’Ebre han organitzat l’acte “veus contra les violències masclistes”, que servirà per a presentar la campanya ''No tot són hòsties: paraules i actituds també fan mal''. Aquest acte està emmarcat dins de la diada25 de Novembre, Dia internacional contra la violència masclista.
El proper dissabte 20 de novembre a les 19:30h, a la Plaça de l’Àngel de Tortosa, l’Assemblea de Maulets de les Terres de l’Ebre han organitzat l’acte “veus contra les violències masclistes”, que servirà per a presentar la campanya ''No tot són hòsties: paraules i actituds també fan mal''. Aquest acte està emmarcat dins de la diada25 de Novembre, Dia internacional contra la violència masclista.
L'objectiu d’aquest acte i la campanya és reflexionar sobre les diferents cares del sexisme i les violències de gènere en diferents àmbits de la societat. La campanya es desenvoluparà durant els mesos posteriors i hi haurà materials divulgatius, activitats en centres educatius, xerrades o tallers, a més del portal www.nototsonhosties.cat, que estarà operatiu a partir del dia 25 de Novembre.
L'acte de dissabte, “Veus contra les violències de gènere”, comptarà amb diverses intervencions que explicaran com afecta la violència de gènere i les diferents cares del sexisme a diverses persones, dones i hòmens de diferents situacions i contextos. Aquestes persones parlaran d’immigració, sexualitat, dret a l’avortament, precarietat laboral, rols de gènere o maltractaments.
També es faran diferents accions i actes a les poblacions d’Amposta i Deltebre, durant els dies següents.
Més endavant, passat el mes de novembre, també hi haurà una roda de cinefòrums combinant les 3 poblacions, on es projectaran les pel·lícules ''Boys don't cry'' i ''Mujer contra mujer''. Dues pel·lícules molt relacionades entre elles ja que ens mostren fins a quin punt en la nostra societat tenim uns rols assumits segons siguem homes o dones i segons la nostra opció sexual, i que molts cops ben poc tenen a veure amb la realitat.
A partir del mes de gener es realitzaran una sèrie de xarrades -la data exacta de les quals encara està per concretar- on es reflexionarà sobre diferents qüestions al voltant del gènere, la sexualitat i la societat catalana: dona i crisi, el paper de l'home en l'alliberament sexual i en la lluita per la igualtat, sexualitats no normatives, etc.
S'estan preparant també diferents activitats als instituts, ja que considerem que és precisament l'edat i l'espai on comencen a desenvolupar-se precisament aquests rols sexistes i les primeres relacions sexuals i afectives, els dos espais majoritaris on pretén incidir la campanya.
Us hi esperem!
dijous, 11 de novembre del 2010
Es celebra amb èxit el Correllengua 2010 a Amposta
El passat dissabte 6 de novembre es va celebrar a Amposta l'edició 2010 del Correllengua. L'acte, que ha comptat amb la participació d'una quarantena de persones, ha estat organitzat pel Col·lectiu Chilenos-Hispanos de les Terres de l'Ebre, Òmnium Cultural i Maulets, i ha consistit en una exhibició de cueca, dansa tradicional xilena, i en un homenatge a Vicent Andrés Estellés, poeta de Burjassot de gran compromís polític i social i d'importància cabdal en la literatura catalana.
D'esta manera des dels col·lectius organitzadors s'ha volgut lligar la cultura popular i tradicional catalana amb la dels catalans nouvinguts, posant en evidència així la falsedat, l'alarmisme i la demagògia de discursos racistes i electoralistes com el de Plataforma x Catalunya i demostrant que la cultura catalana del segle XXI serà una cultura diversa i transformadora, enriquida amb el bagatge cultural de totes les persones que han vingut als Països Catalans des d'arreu del món però amb l'essència de la tradició de tants segles d'història.
Així, la Plaça Cecília Carvallo d'Amposta ha acollit la jornada, que s'ha iniciat amb una breu presentació sobre Xile i la cueca a càrrec d'una membre del col·lectiu xilè, que un cop finalitzada ha donat pas a l'exhibició del ball. Acabada la dansa es donà pas a l'homenatge a Estellés, que comptà amb la participació de diferents escriptors i activistes culturals de les Terres de l'Ebre com Jesús M. Tibau, Xavier Aragó, Emigdi Subirats, Maria Josepa Altadill, Sílvia Panisello i Rosa Subirats. Després de l'homenatge es llegí el manifest del Correllengua 2010, escrit per l'escriptora catalana d'origen argentí Patricia Gabancho, i finalment -i per cloure la jornada- es donà pas al col·lectiu xilè, que tornà a interpretar una selecció de les seues danses tradicionals.
D'esta manera des dels col·lectius organitzadors s'ha volgut lligar la cultura popular i tradicional catalana amb la dels catalans nouvinguts, posant en evidència així la falsedat, l'alarmisme i la demagògia de discursos racistes i electoralistes com el de Plataforma x Catalunya i demostrant que la cultura catalana del segle XXI serà una cultura diversa i transformadora, enriquida amb el bagatge cultural de totes les persones que han vingut als Països Catalans des d'arreu del món però amb l'essència de la tradició de tants segles d'història.
Així, la Plaça Cecília Carvallo d'Amposta ha acollit la jornada, que s'ha iniciat amb una breu presentació sobre Xile i la cueca a càrrec d'una membre del col·lectiu xilè, que un cop finalitzada ha donat pas a l'exhibició del ball. Acabada la dansa es donà pas a l'homenatge a Estellés, que comptà amb la participació de diferents escriptors i activistes culturals de les Terres de l'Ebre com Jesús M. Tibau, Xavier Aragó, Emigdi Subirats, Maria Josepa Altadill, Sílvia Panisello i Rosa Subirats. Després de l'homenatge es llegí el manifest del Correllengua 2010, escrit per l'escriptora catalana d'origen argentí Patricia Gabancho, i finalment -i per cloure la jornada- es donà pas al col·lectiu xilè, que tornà a interpretar una selecció de les seues danses tradicionals.
Amposta, Països Catalans
6 de novembre del 2010
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Correllengua 2010 a Amposta
dissabte 6 de novembrea partir de les 19:30h, a la Plaça Cecília Carvallo
- Exhibició de Cueca, dansa tradicional xilena a càrrec del col·lectiu Chilenos-Hispanos de les Terres de l'Ebre.
- Homenatge a Vicent Andrés Estellés, amb la participació dels escriptors ebrencs Jordi Arrufat, Tomàs Camacho, Dolors Queralt, Emigdi Subirats i Jesús M. Tibau.
Organitza: Chilenos-Hispanos de les Terres de l'Ebre, Òmnium Cultural i Maulets
Correllengua a Tortosa
Un any més, La flama del Correllengua arriba a les nostres comarques.Amb el Correllengua, centenars i centenars d'associacions i col·lectius d'arreu dels Països Catalans, fan sentir la veu d'un poble unit en favor de la seua llengua.
[Dimecres 20 d'octubre | Casal Popular Panxampla 19:30h]
Taller de jota ballada amb La Jota a la Plaça
[Dijous 21 d'octubre | Casal Popular Panxampla 19:30h]
Taller de jota cantada amb Artur Gaya
[Dissabte 23 d'octubre]
Auditori Feli Pedrell de 10h a 12h
Taller de jota del Nord del País Valencià amb Àlex Torres "el xiquet de la Plana"
Mercat de Tortosa 12h
La Jota al Mercat
Parc Municipal 23h
Ball de Buero amb el grup de danses "El Raval"
[Divendres 12 de novembre]
Concert de Pep Gimeno "Botifarra"
Properament publicarem les convocatòries d'altres pobles de les Terres de l'Ebre.
+info:
wwww.cal.cat
www.panxampla.org
www.4mes1.org
dijous, 30 de setembre del 2010
Un 80% de les treballadores i treballadors dels polígons industrials de les Terres de l'Ebre van fer vaga el passat 29 de setembre.
A Tortosa, unes 500 persones van participar a les mobilitzacions convocades al Mercat del Peix. En acabar els parlaments de CCOO i UGT, va iniciar-se la que havien convocat els sindicats i organitzacions de caràcter alternatiu: USTEC (majoritari a l'ensenyament), CATAC (majoritari al sector sanitari), COS (amb una forta presència a CEMEX) , Casal Popular Panxampla, Maulets i PCPC.
Durant la lectura del manifest es van denunciar les mesures amb què l'Estat espanyol pretén aturar la crisi (retallades socials, privatització dels serveis públics, reforma laboral...) que només serviran per a agreujar la situació de les persones treballadores, mentre continua donant ajudes per salvar els sectors econòmics - com la banca - que han generat aquesta crisi. També es va denunciar el caràcter pactista dels sindicats CCOO i UGT i es va animar a organitzar-se i lluitar perquè paguen la crisi els seus responsables. En acabar la lectura del manifest, gran part de les persones concentrades van iniciar una marxa fins la Delegació del Govern de la Generalitat.
La jornada va començar abans de les 6 del matí, amb diversos piquets que van començar la tasca informativa per les empreses i també amb accions simbòliques. Durant el matí, diversos treballadors van denunciar els impediments que algunes empreses posaven per a exercir el dret a fer vaga, altres treballadors van decidir unir-se a les mobilitzacions.
La lluita continua:
pels nostres drets socials i laborals... no pagarem la crisi!
Treballadores i treballadors a la Delegació del Govern (laMarfanta)
Treballadores i treballadors per l'Avinguda Generalitat
Treballadores i treballadors al Mercat del Peix
les obres d'una benzinera en Vaga
el mejar escombraria en Vaga
la crisi... que la pague qui l'ha generat!
Piquet al Poligon del Baix Ebre
la Renfe en Vaga (laMarfanta)
el comerç del carrer Sant Blai en Vaga (laMarfanta)
el transport públic en Vaga (laMarfanta)
A Tortosa, unes 500 persones van participar a les mobilitzacions convocades al Mercat del Peix. En acabar els parlaments de CCOO i UGT, va iniciar-se la que havien convocat els sindicats i organitzacions de caràcter alternatiu: USTEC (majoritari a l'ensenyament), CATAC (majoritari al sector sanitari), COS (amb una forta presència a CEMEX) , Casal Popular Panxampla, Maulets i PCPC.
Durant la lectura del manifest es van denunciar les mesures amb què l'Estat espanyol pretén aturar la crisi (retallades socials, privatització dels serveis públics, reforma laboral...) que només serviran per a agreujar la situació de les persones treballadores, mentre continua donant ajudes per salvar els sectors econòmics - com la banca - que han generat aquesta crisi. També es va denunciar el caràcter pactista dels sindicats CCOO i UGT i es va animar a organitzar-se i lluitar perquè paguen la crisi els seus responsables. En acabar la lectura del manifest, gran part de les persones concentrades van iniciar una marxa fins la Delegació del Govern de la Generalitat.
La jornada va començar abans de les 6 del matí, amb diversos piquets que van començar la tasca informativa per les empreses i també amb accions simbòliques. Durant el matí, diversos treballadors van denunciar els impediments que algunes empreses posaven per a exercir el dret a fer vaga, altres treballadors van decidir unir-se a les mobilitzacions.
La lluita continua:
pels nostres drets socials i laborals... no pagarem la crisi!
Treballadores i treballadors a la Delegació del Govern (laMarfanta)
Treballadores i treballadors per l'Avinguda Generalitat
Treballadores i treballadors al Mercat del Peix
les obres d'una benzinera en Vaga
el mejar escombraria en Vaga
la crisi... que la pague qui l'ha generat!
Piquet al Poligon del Baix Ebre
la Renfe en Vaga (laMarfanta)
el comerç del carrer Sant Blai en Vaga (laMarfanta)
el transport públic en Vaga (laMarfanta)
dimarts, 28 de setembre del 2010
convoquen: USTEC, CATAC, COS, Casal Popular Panxamla, Maulets i PCPC
Fa uns anys que sabem que el model econòmic capitalista està en crisi, i ho sabem perquè la gent treballadora d'aquest país la patim cada dia: al nostre lloc de treball, en el nostre nivell de vida, als nostres pobles i ciutats. Les deslocalitzacions, la ruïna del camp, l’increment de la precarietat i de l’explotació a les poques feines que queden, afavoreixen... la reducció del miserable estat del benestar i són fenòmens clars de com pretenen fer-nos pagar els plats trencats d'aquesta crisi.
Però aquesta crisi no ha arribat a l'atzar, sinó que té uns culpables ben clars: la minoria propietària de gran part del capital, que gràcies a la permissivitat dels polítics de torn, han impulsat polítiques d'acumulació de riquesa a costa del treball de tots nosaltres. Aquesta crisi és el producte d'un model econòmic injust i insostenible, que augmenta cada dia la diferència entre la gent que guanya més i qui guanya menys.
Després de la “crisi financera” de fa un parell d'anys, els governs europeus, i molt especialment l'espanyol, van donar desenes de milers de milions d'euros als grans capitalistes del sector financer, als mateixos que ens havien portat a la crisi. Un govern “socialista” va regalar diners públics pagats amb el nostre treball a Botin i companyia. I un any després, pretenen aplicar una Reforma Laboral per fer-nos pagar l'endeutament de les arques públiques. La disminució dels drets laborals de la gent treballadora d'aquest país és la conseqüència directa del regal que Zapatero va fer al gran capital.
Davant d'aquesta situació, ni les cúpules dels partits polítics actuals ni les cúpules dels sindicats UGT, CCOO i USOC han fet res per denunciar aquesta situació. Ells també són culpables d'aquesta crisi per omissió. Mentre les polítiques d'especulació i explotació permetien l'acumulació de riqueses callaven. I ara, quan aquestes polítiques s'han fet insostenibles pretenen que nosaltres assumim les irresponsabilitats d'aquest model, i per rentar-se la cara convoquen una vaga general, tres mesos després de l’anunci de la reforma laboral.
I a les Terres de l’Ebre ja fa temps que patim les polítiques agressives del capitalisme. Les deslocalitzacions i tancaments empresarials, els ERO's (abusius i sempre acceptats per l’administració), els preus cada dia més baixos per als productes del camp, l’atur, el preu de l’habitatge... I davant de la nostra precarietat i disminució de drets socials i laborals... què ens proposen les cúpules dels partits i sindicats com UGT i CCOO? Precarietat per la gent jove, energia nuclear, la mort del camp... El futur que ens espera com a territori si seguim amb aquest model és el de la dependència i subordinació a les necessitats energètiques del capital ubicat a les grans ciutats. El futur que ens espera com a gent treballadora és més atur o precarietat, inseguretat i misèria als nostres llocs de treball.
Aquesta situació no la resoldrem amb mobilitzacions i denúncies puntuals sinó amb la lluita constant i diària per canviar el model econòmic. Aquesta Vaga General no ha de ser el final de res sinó l'inici d'una nova demanda popular, que a partir dels nostres interessos com a gent treballadora, basteixi propostes i models més d'acord amb les nostres necessitats. Aquesta Vaga General ha de ser una resposta ferma i contundent per dir-nos ben clar i ben alt que no pensem renunciar als drets laborals adquirits durant anys de lluita i que volem unes pensions, unes prestacions socials i uns serveis públics dignes i per tothom. Que la crisi té uns culpables i no som nosaltres.
Esdeveniment a Feisbuc
afegeix-t'hi i convida-hi les teues amigues i amics!
Però aquesta crisi no ha arribat a l'atzar, sinó que té uns culpables ben clars: la minoria propietària de gran part del capital, que gràcies a la permissivitat dels polítics de torn, han impulsat polítiques d'acumulació de riquesa a costa del treball de tots nosaltres. Aquesta crisi és el producte d'un model econòmic injust i insostenible, que augmenta cada dia la diferència entre la gent que guanya més i qui guanya menys.
Després de la “crisi financera” de fa un parell d'anys, els governs europeus, i molt especialment l'espanyol, van donar desenes de milers de milions d'euros als grans capitalistes del sector financer, als mateixos que ens havien portat a la crisi. Un govern “socialista” va regalar diners públics pagats amb el nostre treball a Botin i companyia. I un any després, pretenen aplicar una Reforma Laboral per fer-nos pagar l'endeutament de les arques públiques. La disminució dels drets laborals de la gent treballadora d'aquest país és la conseqüència directa del regal que Zapatero va fer al gran capital.
Davant d'aquesta situació, ni les cúpules dels partits polítics actuals ni les cúpules dels sindicats UGT, CCOO i USOC han fet res per denunciar aquesta situació. Ells també són culpables d'aquesta crisi per omissió. Mentre les polítiques d'especulació i explotació permetien l'acumulació de riqueses callaven. I ara, quan aquestes polítiques s'han fet insostenibles pretenen que nosaltres assumim les irresponsabilitats d'aquest model, i per rentar-se la cara convoquen una vaga general, tres mesos després de l’anunci de la reforma laboral.
I a les Terres de l’Ebre ja fa temps que patim les polítiques agressives del capitalisme. Les deslocalitzacions i tancaments empresarials, els ERO's (abusius i sempre acceptats per l’administració), els preus cada dia més baixos per als productes del camp, l’atur, el preu de l’habitatge... I davant de la nostra precarietat i disminució de drets socials i laborals... què ens proposen les cúpules dels partits i sindicats com UGT i CCOO? Precarietat per la gent jove, energia nuclear, la mort del camp... El futur que ens espera com a territori si seguim amb aquest model és el de la dependència i subordinació a les necessitats energètiques del capital ubicat a les grans ciutats. El futur que ens espera com a gent treballadora és més atur o precarietat, inseguretat i misèria als nostres llocs de treball.
Aquesta situació no la resoldrem amb mobilitzacions i denúncies puntuals sinó amb la lluita constant i diària per canviar el model econòmic. Aquesta Vaga General no ha de ser el final de res sinó l'inici d'una nova demanda popular, que a partir dels nostres interessos com a gent treballadora, basteixi propostes i models més d'acord amb les nostres necessitats. Aquesta Vaga General ha de ser una resposta ferma i contundent per dir-nos ben clar i ben alt que no pensem renunciar als drets laborals adquirits durant anys de lluita i que volem unes pensions, unes prestacions socials i uns serveis públics dignes i per tothom. Que la crisi té uns culpables i no som nosaltres.
Esdeveniment a Feisbuc
afegeix-t'hi i convida-hi les teues amigues i amics!
dilluns, 27 de setembre del 2010
que no ens enreden... cementeri nuclear? ni a Ascó ni enlloc!
assemblea informativa dissabte 2 de novembre a Amposta (Casal d'Amposta)
que no ens enreden... cementeri nuclear? ni Ascó ni enlloc!
intervencions de:
Sergi Saladié (Geògraf i professor de la URV, portaveu de la CANC)
que no ens enreden... cementeri nuclear? ni Ascó ni enlloc!
intervencions de:
Sergi Saladié (Geògraf i professor de la URV, portaveu de la CANC)
Juli Loras (Biòleg, membre del Col·lectiu Anticementiri Nuclear del Baix Ebre)
Convoquen:
CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya)
i el Col·lectiu Anticementiri Nueclear del Montsià.
dimecres, 22 de setembre del 2010
Per una vaga general combativa! Tombem les retallades!
El 29 de setembre, els Països Catalans viuran una jornada de vaga general que es presenta amb un grau elevat de combativitat, degut a les retallades del govern de la socialdemocràcia traïdora del PSOE i amb l'ajut de la resta de forces polítiques de la burgesia conservadora, tot això reflectit en el decret de mesures de reducció del dèficit, en la nova reforma laboral i, possiblement, en la retallada en l'àmbit de les pensions que ja s'està cuinant al foguer de la classe dominant. Maulets creiem que l'assistència ha de ser massiva i en un grau elevat de combativitat, en una nova mostra d'aliança de treballadores, moviments socials i estudiants.
Creiem que cal anar a la vaga per:
- La nova reforma laboral constitueix la retallada de drets més gran des de la transició al postfranquisme augmentant la temporalitat, la presència de les ETT en sectors vetats fins ara i facilitant l'acomiadament i abaratint-lo.
- La reducció del dèficit públic s'ha aplicat en tot el seu pes damunt les classes populars, ofegant-les encara més del que ja ho estaven, i deixant impune la classe empresarial, que és qui ens ha dut a l'actual crisi per culpa del procés d'acumulació de capitals sense control.
- La pertinença a una UE d'Estats capitalistes, que pretenen crear un grup de poder supraestatal, ha dut a terme a acceptar les demandes neoliberals que el FMI, el BCE i el Consell d'Europa han exigit als Estats per tal d'augmentar encara més les diferències entre treballadors (cada dia més precaritzats) i empresaris i propietaris (cada dia més rics).
- L'última demanda de la burgesia europea ha estat la d'augmentar l'edat de jubilació i el còmput de càlcul d'aquesta, fet que encara empitjorarà les expectatives de vida de les treballadores jubilades.
- La claudicació constant de CCOO i UGT a portar a terme una lluita de classes contra la burgesia degut a l'esperit pactista i oportunista de les seues burocràcies ha impossibilitat una lluita col·lectiva durant el temps que s'han aplicat les diferents mesures. La seua funció ha estat sempre la de tranquil·litzar la classe dominant atacant a aquells qui lluiten per millorar la correlació de forces per a les treballadores, el pacte social és el darrer eufemisme dels sindicats grocs per vendre la pell dels treballadors a un empresariat cada cop més cínic.
- Davant d'això no podem oblidar el paper de gestor del neoliberalisme que ha dut la socialdemocràcia actual, escorant-se encara més a la dreta respecte a la socialdemocràcia del segle XX, que ja va aturar els processos revolucionaris duts a països com Alemanya o Anglaterra. Amb una dreta cada cop amb un discurs més ultradretà i una “esquerra” amb un discurs més ambigu i una pràctica cada cop més liberal, només queda una opció: sortir al carrer i, com van fer els nostres avis i àvies, acceptar que ningú farà la feina per nosaltres: ni polítics ni “sindicalistes” professionals.
Qui creus que ha de pagar aquesta crisi?
divendres, 17 de setembre del 2010
Unes 300 persones participen en la tercera Marxa de Torxes per la Independència, a les Terres de l’Ebre
Enguany el lema d’enguany: les Terres de l’Ebre decidim SÍ als Països Catalans, d’aquesta manera la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre ha volgut connectar les diferents consultes sobiranistes que s’han fet al territori i reivindicar la unitat dels Països Catalans, amb el paper central que tenen les Terres de l’Ebre.
La marxa va començar al Castell de la Suda i va recórrer diferents carrers del nucli històric i el centre de la ciutat de Tortosa, fins arribar a la Plaça d’Alfons II. La marxa va finalitzar amb les jotes cantades per la Rondalla de la Jota a la Plaça. El roquetenc Joan Montesó, coordinador d’Unió de Pagesos va fer un parlament posant sobre la taula la importància de la pagesia per al futur del territori, un futur que no passa per nuclears ni transvasaments i pel qual va animar a lluitar. L’asconenca Glòria Ferrús va ser l’encarregada de llegir el manifest de la Comissió. L'acte va finalitzar amb la cantada dels Segadors i la Muixeranga.
Grallers de Roquetes i Jesús interpreten els Segadors
Dolçainers de Vinaròs interpreten la Muixenranga
Glòria Ferrús, veïna d'Ascó i activista anticementiri nuclear llegeix el manifest
Ballant jotes amb la Rondalla
Baixant de la Suda
Pels carrers del nucli antic
dilluns, 13 de setembre del 2010
11 de setembre, Deltebre
Avui, 11 de setembre, una trentena de persones s'han concentrat davant del club Nàutic de Deltebre per commemorar la diada del Principat.
L’acte ha constat de la lectura del manifest de la comissió 11 de setembre, en la qual Maulets hi participa, i després s’ha hissat una estelada al mig del riu mentre sonaven els segadors.
Un any més de la caiguda de Barcelona en mans borbòniques, però el sentiment d’una terra lliure de l’ocupació espanyola continua en les nostres ments.
Les Terres de l’Ebre decidim SÍ als Països Catalans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)